Fa uns dies coneguérem que l’atur tornava a pujar. I, per desgràcia, ja no sorprén ningú. A aquells que van parlant de “brotes verdes” i recuperació econòmica els hauria de caure la cara de vergonya o alguna cosa pitjor. Però és cert: alguna cosa està canviant, es nota, van acostant-se les eleccions, ara vénen les europees (que, entre nosaltres, sembla que no li importen a quasi nigú), però després vénen les de veritat. La societat comença a donar senyals (mira que ha costat!) de rebel·lió: Gamonal, Valladolid, etc. I els poderosos acaben arreglant-se el saquet per a furtar a la desesperada el poquet que queda, rebaixar-se l’IVA de les obres d’art per a què l’espoli els isca més barat.
Malgrat això, l’esperança de molts comença a veure’s, a notar-se que ens llevem la por de damunt, que deixem de ser els vots comprats del PP i del PSOE. La gent ho té claríssim: són el mateix, no serveixen ni els uns ni els altres, són esclaus dels seus amos, dels bancs, de les multinacionals, de les elèctriques. El PPSOE sempre acaba venent i traint al poble. Però ja n’estem farts, i eixa por de perdre el favor dels polítics de torn s’està perdent. Ens ho han fet perdre tot i no ens volem conformar amb les miquetes. Volem un mon nou, amb noves il·lusions com a societat. Hem de tornar a ser ciutadans exigents i participatius en la gestió dels nostres pobles.
Algú va dir que la política que no faces tu, la faran contra tu. Des de Compromís creguem fermament en això. No podem continuar deixant-los fer. Ja hem dit prou, ara vos demanem que participeu com a persones, com a ciutadans, que el silenci no siga la sol·lució, perquè això és el que ells volen. Ens han furtat el present, però no hem de deixar-los que ens guanyen el futur.
Ens cal reinventar-nos com a projecte de societat. Ho hem de fer per nosaltres i pels nostres fills. Sobretot per ells i pels nostres joves, que van a un món sense cap futur, i pels nostres majors, que es mereixen un descans digne. No anem a aguantar tota aquesta estafa.
Des de Compromís defensarem una societat orgullosa del seu funcionament, que crega en ella mateixa, que crega en les persones i en l’honradesa. No anem a deixar de pensar i lluitar per una societat digna de tots nosaltres, digna de les bones persones que a molts ens ensenyaren els nostres pares que havíem de ser.