Compromís ha demanat el Concert Econòmic Responsable. És a dir, un finançament autonòmic equitatiu per als valencians per tal d’acabar amb un greuge històric econòmic i democràtic que ens ha dut a la ruïna. El síndic i coportaveu Enric Morera exposava al Palau de l´Exposició de València la necessitat d´una Agència Tributària pròpia amb la que recuperar milions d’euros que hem perdut i que han ocasionat la catàstrofe financera de la Generalitat.
Ens hem de pregunta per què els valencians tenim una renda per capita 12 punts per davall de la mitjana espanyola i per què si el 80 % dels ingressos que rebem provenen d´un sistema de finançament que ens discrimina, no existeix un clam de la societat civil per denunciar-ho. Per què amb un deute públic de la Generalitat de 29.000 milions d’euros, que representen 2,5 vegades el seu pressupost anual, no hi ha una evidència absoluta civil i política de denúncia d´un marc global que no només no és redistributiu sinó que és absolutament asimètric i contrari als interessos del poble valencià. Com és possible que amb una renda per càpita per davall de la mitjana estatal, siguem la comunitat autònoma que menys recursos rebem i que més aportem al total de les balances fiscals?
Tots els interrogants plantejats troben la seua resposta en el dèficit de sentiment de pertinença nacional valenciana per fer possible un canvi de l´statu quo del sistema de finançament. Hem sigut absolutament incapaços de proposar res perquè hem tingut uns governs autonòmics de colònia d´uns partits centralistes anomenats PP i PSOE.
Tenim el major índex de deute en relació al PIB de tot l´Estat. Patim una catàstrofe financera (infrafinanciació) per un mal disseny redistributiu. Necessitem una revisió del deute històric com se li ha reconegut a Andalusia. No podem permetre que la crisi econòmica faça inviable capgirar una situació absolutament insostenible. Necessitem mantenir l´Estat del benestar i crear ocupació. Un model productiu i un finançament que ens tornen el futur que avui hem perdut. Prou d´opacitats i de negociacions ad hoc i més voluntat política. La solució no passa per la contenció i la reducció de la despesa pública. Tampoc cal més pressió fiscal a les empreses sinó al contrari, allò que cal és protecció social i protecció del teixit industrial.
Més que mai és condició sine qua non una actitut de dignitat nacional valenciana i dir prou a submissions i castracions. Cal que la gent sàpiga i tinga consciència del frau que patim i que renunciar a una equitat fiscal és negar-nos la possibilitat d´oferir uns serveis als ciutadans i al sistema econòmic de la nostra terra. Més que mai ens cal pes polític d´obediència estrictament, inequívocament valenciana, de recuperació de l´orgull de defensar els drets del poble valencià.
Carles Muñoz és portaveu de Compromís per Mislata