Informem que, per motius d’ètica i dignitat, perquè des de Compromís no tolerem que les institucions s’administren com un cortijo particular i en contra de tot criteri democràtic i de respecte, Pau Alabajos ha renunciat com a membre del Consell Municipal de Cultura.
A continuació reproduïm la carta que ha adreçat a la Presidència i als membres del Consell en què explica els motius que han portat a prendre la decisió:
Benvolguts President i resta de membres del Consell Municipal de Cultura de Torrent,
els dirigisc aquestes línies per a fer efectiva la meua renúncia com a membre d’aquesta institució. Les raons són diverses:
En primer lloc, opine que l’organisme anomenat Consell Municipal de Cultura de Torrent és una cortina de fum per a evadir les responsabilitats del Partido Popular sobre l’externalització (privatització) de l’Auditori de Torrent. El sectarisme partidista del PP va fer que un espai escènic que funcionava adequadament passara a mans de la iniciativa privada, mentre segueix rebent una quantitat importantíssima de diners procedents dels impostos dels torrentins i les torrentines en detriment de la qualitat de la programació. La cacera de bruixes d’aquells professionals que havien administrat la institució de manera honesta i coherent i la incompetència de la Regidoria de Cultura per “solucionar” els “problemes econòmics” sense acudir a empreses externes ha fet que la nostra ciutat s’haja inhibit de la gestió d’un dels auditoris de referència del País Valencià.
Des del grup polític que represente -Compromís-, vàrem oposar-nos al reglament que regeix el Consell, ja que no reflectia la participació ciutadana, sinó que s’articulava en base a quotes de partit i on el PP anomenava 7 dels 9 representants. Encara que la ponderació de nomenaments haguera estat fidel al resultat de les urnes, també ens hi hauríem oposat, perquè el que des de Compromís proposem és que la ciutadania, el valuós teixit associatiu i cultural que tenim a Torrent, tinga vehicles de participació i expressió més enllà d’un repartiment de quotes per part dels partits. No obstant això, aquesta ràtio ja deixava a les clares les intencions del govern del PP: es tractava de fer un organisme titella per amagar les pròpies vergonyes.
Malgrat tot, vàrem decidir entrar-hi per respecte institucional i per donar-hi un vot de confiança. El temps, però, ens ha donat la raó.
Cada vegada que he demanat les dades econòmiques que es desprenen de l’activitat cultural del municipi m’han sigut negades sistemàticament, fins i tot amb al·legacions del tipus “les festes no són cultura” (que em sembla una falta de respecte a la pròpia institució, tenint en compte que la regidora de festes n’és la vice-presidenta i que un percentatge de la programació de l’auditori correspon a la setmana de festes).
A més a més, en les poques reunions que ha tingut el Consell de Cultura he assistit a un fet molt greu i que mai de la vida podria haver imaginat que podria arribar a passar. Un fet que trenca absolutament les més mínimes normes del respecte institucional. Les actes de les reunions del Consell de Cultura en què he participat s’han tergiversat i s’hi han vist falsejades les meues actuacions. S’hi reflecteixen votacions que no varen tindre lloc i fins i tot es va posar per escrit que votava a favor qüestions que votava en contra. En l’acta de l’última reunió a què vaig assistir s’arriba al paroxisme que, havent tingut una sessió tensa per la meua protesta de com s’estava tergiversant en acta la meua opinió i, per tant, no havent aprovat l’acta de la sessió anterior, encara es tornaven a sancionar com a aprovades per “unanimitat” qüestions a les quals vaig manifestar la meua opinió contrària. Es tracta d’una clara burla conscient no només a la meua persona i la meua faena, sinó a les mateixes institucions que representen el poble torrentí. Una autèntica vergonya.
Però, sens dubte, la gota que ha fet vessar el got és que després d’haver-los manifestat en l’anterior reunió que, per qüestions de sensibilitat democràtica, s’evitara que la reunió coincidira amb la convocatòria de l’Associació de Víctimes de Metro 3 de Juliol que cada 3 de mes té lloc a la plaça de la Mare de Déu des de fa quasi set anys (com així consta en l’acta!), es va tornar a convocar el 3 de juny de 2013 a les 19:30 hores, a la mateixa hora que l’AVM3J celebrava el seu acte. Vaig remetre-los un escrit al voltant d’aquesta qüestió per tractar de modificar hora o data i ni tan sols no es van dignar a respondre. En un Consell que es reuneix dues vegades a l’any, no hi ha ni tan sols la sensibilitat humana de deixar fora de les dates possibles 12 dies -els 3 de cada mes- de 365. La meitat de les reunions que fins ara ha celebrat el Consell de Cultura han tingut lloc en un dia 3 de mes. És un fet que parla per ell mateix.
És el moment de l’ètica i la dignitat. I aquest Consell de Cultura l’ha perduda. No pense legitimar amb la meua presència una burla a la ciutadania. De manera que hi renuncie, amb el convenciment moral d’haver actuat amb coherència i la fermesa de no col·laborar ni un minut més amb aquesta estafa institucional que no és digna dels valors democràtics que caracteritzen el municipi de Torrent.
Salutacions cordials
Pau Alabajos
ex-membre del Consell Municipal de Cultura de Torrent, a proposta de Compromís
PD. Per descomptat, no m’espereu al dinar de celebració que es va aprovar en l’última sessió del Consell, aquella que va tindre lloc mentre milers de valencians reclamaven veritat i justícia per les víctimes d’un accident que són en la seua majoria de Torrent. Aquests són tots els acords que se’ns ofereixen des del Consell de Cultura: un dinarot. Vergonya, cavallers, vergonya!