Ja fa molts mesos que acudisc el dia 3 de cada mes, a les 19 hores, a la Plaça de la mare de Déu de València, a solidaritzar-me amb l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol.
He seguit amb el major interès els esforços d’aquesta associació i per açò puc dir que ha resultat esperpèntic el ridícul que va fer RTVV intentant, en el seu moment, minimitzar la notícia. Pitjor encara va ser l’actuació de l’direcció de FGV, amb Marisa Gracia al capdavant, i la seua manipulació carregant tota la responsabilitat al conductor del comboi. Pel que fa a la Comissió d’Investigació en les Corts Valencianes, podem assegurar que es convertí en tot un teatret molt semblant al judici que es va realitzar per a cobrir l’expedient.
Seria interessant saber qui està darrere d’aquesta estratègia de minimització dels fets. Amagar 43 morts, més els 47 ferits i tots els seus familiars és difícil. La tenacitat i la convicció moral d’una part dels familiars, la seua voluntat de no tirar la tovallola ni acceptar el que se’ls oferia a canvi del seu silenci públic, han aconseguit que el tema no estiga tancat, ni de lluny.
Ningú ha volgut ni vol acceptar cap responsabilitat, i l’“omertà” que existeix sobre el tema és més que insuportable. Es tracta de la continuació en la línia que dóna per bona la impresentable actitud de Francisco Camps i el seu govern quan es va produir el lamentable accident.
Però si a tot açò li anem sumant les notícies que han anat apareixent en la premsa, o en la xarxa, amb els reportatges de Barret Filsms, el tema passa, de l’“omertà” forçada i interessada, a la màxima actualitat pública. El silenci del President Fabra, la Consellera Boning i l’actual director de FGV, el senyor Cotino -no el congongueu amb Juan Cotino, qui segons sembla tindria molt que aportar per les seues visites a familiars dels morts oferint treballs a canvi de silenci i de no formar part de l’Associació de Víctimes-, comença a fer-se insostenible.
La presència de Jordi Évole en la concentració el passat dia tres i el fet que pròximament dedicarà un programa televisiu a aquest desgraciat assumpte, indica que lluny d’acabar, el tema torna a començar. Com ha de ser.
Pere Mayor és President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco [email protected]