El País Valencià es troba en la tercera posició del pòdium pel que fa a quantitat de desnonaments diaris a l’Estat Espanyol: si dic que una mitjana de noranta-cinc famílies valencianes perd sa casa cada 24 hores (17.000 casos des que va començar la desacceleració econòmica de la qual parlava Rodríguez Zapatero), segurament posareu el crit en el cel i us indignareu, i amb tota la raó del món. Però recordeu que les xifres són extremadament asèptiques, impersonals, esterilitzades: són números, notes al peu, estadístiques… Sheyla i el seu fill de set mesos formen part d’aquestos diagrames de barres que maquillen i despersonalitzen la tragèdia quotidiana dels desnonaments: Sheyla i Izan es quedaran al carrer si no fem alguna cosa per solucionar-ho. I les bones paraules i les declaracions d’intencions no han servit per a res: l’acaldessa de Torrent, Amparo Folgado, ha estat donant llargues durant tres mesos i s’ha dedicat a somriure per a la foto i a llançar balons fora, a prendre’ns el pèl a tots els veïns i veïnes. Diu que a Torrent només hi ha dues cases habilitades per a persones en risc d’exclusió social i que, lamentablement, estan ocupades ara mateix: ¿només dues cases per a un poble de 75.000 habitants? ¿Només dues cases per a un poble amb una taxa d’atur que supera a bastament la mitjana estatal? ¿Només dues cases per a un poble on es calcula que hi ha més de vint-mil cases buides actualment?
Gràcies a la pressió de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Horta Sud, l’Assemblea 15M de Torrent i a la intervenció de l’advocada d’ofici de Sheyla, els propietaris de la casa on vivien de lloguer els van donar vint dies de gràcia per poder reubicar-los, i el dia anterior al desnonament l’Ajuntament de Torrent es va comprometre a cedir-los un pis perquè hi puguen viure fins al mes de juny. El pis no disposa d’electrodomèstics i l’escala és tan estreta que no hi ha espai per pujar el cotxet d’Izan. ¿Aquestes són les polítiques socials amb les quals s’ompli la boca el Partido Popular? ¿De veritat no hi ha res més que puga fer el nostre Ajuntament per Sheyla i Izan i per tantíssima gent en la seua mateixa situació? Si desviaren una quarta part del pressupost municipal destinat a festes i saraus a la partida de polítiques socials, tenint en compte la situació d’urgència humanitària que estem travessant, la cosa seria ben diferent.
¿Cal que li recordem a la nostra alcaldessa l’article 47 de la Constitució Espanyola? “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, regulant l’ús del sòl d’acord amb l’interés general i amb l’objectiu d’evitar l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que genere l’acció urbanística de l’ens públic.” Ara és el moment de deixar-se de paraules buides i discursos autocomplaents i posar solucions efectives als veritables problemes dels ciutadans i ciutadanes de Torrent.
S’estan recollint signatures a través de la plataforma change.org per demanar-li a Amparo Folgado que reconsidere la seua decisió i que l’Ajuntament de Torrent proporcione a Sheyla i al seu fill un habitatge social on poder viure en condicions de dignitat fins que ella puga ser reinsertada en el món laboral i no necessite ajuda externa. A més a més, se li demana també al consistori torrentí que es faça càrrec de les necessitats bàsiques d’Izan i de tots els xiquets i xiquetes que es troben en la mateixa situació de carència, que servisca de precedent.
Us demanem cinc minuts del vostre temps per signar aquesta petició pública i per solidaritzar-vos amb la situació de precarietat en la qual es troben Sheyla i Izan. Avui són ells dos, però demà podem ser vosaltres o jo: el risc d’exclusió ens afecta a totes i tots.
https://www.change.org/es/peticiones/ayuntamiento-de-torrent-valencia-que-sheila-y-su-hijo-de-7-meses-no-se-queden-en-la-calle