M´hauria agradat més posar a aquest article el títol «Els valencians, un projecte sense projecció», però la realitat m´impedeix l´optimisme. La diferència entre l´un i l´altre és, evidentment, cabdal. La realitat econòmica del deute de la Generalitat Valenciana és de 21.364 milions d´euros, un 20,8% del seu PIB. Açò vol dir que els valencians estem hipotecats fins a, com a mínim, el 2050.
Ara mateix tenim i patim una paràlisi econòmica que comporta una disminució d´ingressos que fa impossible capgirar la situació actual. Començar a crear ocupació i aturar la seua contínua destrucció. Un exemple de la fallida és la gallina dels ous d´or de la recaptació autonòmica amb l´impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. És innegable que podem acusar al govern del Partit Popular des del 1995 als nostres dies d´una manca de diligència, en la gestió feta dels diners públics.
Però el problema dels valencians no és només econòmic i dels governs populars dels últims 18 anys. El problema es retrotrau a l´inici de la democràcia i el govern de Joan Lerma. És un problema endèmic conseqüència de la mancança d´un projecte propi i la submissió a un estat que ni vol ni té interés en invertir al nostre territori. Dins de la transversalitat de l´ideari polític de Compromís, no podem defugir de parlar de la responsabilitat individual i col·lectiva. De la inversió, la desinversió, la resistència d´aquells que lluiten cada dia per defensar el seu treball i el seu futur.
Per tot això tenim l´obligació de definir un projecte valencià i, el més important, saber-lo projectar. Creiem en la nostra potencialitat i en fer de València Cap i Casal del nostre poble. Denunciem el boicot dels governs de Madrid del PP i PSOE en contra d´un Corredor Mediterrani condició sine qua non per als valencians i el seu futur dins d´Europa. Per tant, la projecció del nostre projecte la definim com la vertebració econòmica i territorial de tot el poble valencià i eixa projecció comporta eixir de la invisibilitat de poble que pot progressar i aturar la imatge de poble arruïnat i governs malbaratadors.
Ara més que mai cal ser conscients del deute del Consell de la Generalitat i la pèssima tria en inversions faraòniques prescindibles. Del rescat dels Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i dels crèdits que la troika de Madrid i Brusel·les ens voldran obligar a pagar amb interessos. Ens cal forjar una societat valenciana, eixir de la paràlisi i començar per la responsabilitat en el treball de cadascú. Dir prou a la mediocritat i l´engany que ens han dut a unes institucions en concurs de creditors i deutes a les empreses que patixen els impagaments d´una administració que les du al tancament definitiu.
Carles Muñoz i Sòria és portaveu de Compromís per Mislata